Ni una menys!

Concentracio_contra_assassinat_masclista

El passat 21 de febrer, la violència masclista ens va colpejar per primera vegada de forma directa amb l’assassinat de la nostra veïna Leidy a mans de la seva exparella. Sempre hem estat un municipi que hem rebutjat tot tipus de violència i, especialment, cap els més febles. En el cas de la nostra veïna, la fiscalia ha reconegut que potser la seva protecció no va ser la que es precisava. En altres casos, s’ha constatat la falta de recursos dels cossos i forces de seguretat per proporcionar aquesta protecció, l’acompanyament o com fer una correcta valoració del risc. Altres vegades, és l’escàs acompanyament judicial de la víctima el que provoca que la por es torni a imposar i que la víctima s’aculli a la dispensa de no declarar en contra del seu agressor. De vegades, fins i tot, és la pròpia família qui treu importància a l’assumpte… Veiem com gairebé en tots els passos del procés, alguna cosa falla.

 

Això no ajuda a les dones que, superant la por i la dependència emocional i/o econòmica de l’agressor, decideixen fer el pas i denunciar als culpables, als assassins. Des d’aquí exigim als poders públics una reacció immediata, que el Pacte d’Estat contra la violència de gènere sigui una prioritat i que es disposi dels recursos necessaris. Entitats expertes del món jurídic i polític constaten la manca de recursos, formació i de coordinació per afrontar aquesta violència masclista: 9 de cada 10 jutjats que menys ordres de protecció dóna són catalans. Les retallades a la protecció han caigut un 24% des de l’any 2010Els protocols per avaluar la situació de risc de les dones víctimes de violència masclista són ineficients i no s’han creat les Unitats de Valoració Forense Integral a tot el territori… Conclusió: necessitem voluntat política conjunta de tots els partits i institucions, agents socials i ciutadania per prioritzar la lluita contra aquesta xacra.